Recogemos en esta página la entrevista que el diario digital ara.cat realizó a María Rosa Monreal, Presidenta del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC) el 7 de agosto 2020.
«La educación social debe tener un lugar en la escuela.
Los profesionales sociales podemos aportar la visión comunitaria que la escuela debe adoptar como propia.
En tiempos de pandemia han sido muchos los profesionales y las instituciones que han estado cerca de los niños y sus familias. Uno de los colectivos más implicados en el proceso de hacer el acompañamiento emocional y de refuerzo a las cuestiones escolares en grupos de niños que han sufrido la soledad de la brecha digital han sido las educadoras y los educadores sociales, profesionales de formación pedagógica y de tradición comunitaria. Es esta mirada, la comunitaria, la que ahora más que nunca hay que la escuela adopte como propia, la que hay que integrar en la escuela como institución.
Y somos los educadores y las educadoras sociales los profesionales que pueden aportar esta visión, hacer este acompañamiento individual y establecer planes a partir de la situación personal del niño y de su familia y contexto social inmediato. Somos especialistas en construir puentes y promover redes y podemos ser el eje que, poniendo los niños y jóvenes en el centro, articule el conjunto de la comunidad para su bienestar social y educativo. Para que todos los niños y sus familias tienen derecho a disfrutar con garantías del acceso a una educación que no se limite a contenidos. Nosotros creemos firmemente en la educación a lo largo del ciclo vital, una educación que supera con creces el concepto de enseñanza. Por tanto, no tenemos ninguna duda en afirmar que las educadoras y los educadores sociales debemos tener un lugar en las escuelas.
Las estructuras políticas del país nos han dado la razón en los últimos años, aprobando resoluciones y mociones parlamentarias que instan al Gobierno a hacer efectiva la presencia de profesionales sociales de la educación en los centros. Sin embargo, el único gesto que ha hecho el departamento de Educación ha sido anunciar que incorporará 75 educadores sociales este nuevo curso, con un encargo focalizado en las violencias y la coeducación en centros de alta complejidad. Es un pequeño paso, pero que no responde al mandato del Parlamento y que es del todo insuficiente en número y equivocado en el enfoque. No tiene vocación transformadora, segrega por tipo de centro, no proviene de un verdadero debate de fondo y demuestra desprecio sobre las competencias profesionales que podemos ofrecer, ya que las limita a unas tareas concretas en unos espacios determinados, con una mirada reduccionista y estigmatizada sobre la violencia y la coeducación.
Por último, lamentamos la dificultad de diálogo con el departamento de Educación. Después de dos años pidiéndolo, no hemos podido sentarnos a hablar hasta que no hemos llevado a cabo una campaña continuada de presión. Ahora, aunque el planteamiento para el próximo curso ya está hecho y queda muy lejos de lo que creemos que se podría, hemos podido reclamar un lugar en el acompañamiento del proceso de implementación. Hay que hacerlo bien. Nosotros estamos preparados, hace muchos años que trabajamos y tenemos propuestas concretas sobre cómo hacerlo. Nuestro sistema educativo se lo merece y nuestra sociedad lo necesita».
Acceso al texto original en catalán
«L’educació social ha de tenir un lloc a l’escola
Els professionals socials podem aportar la visió comunitària que l’escola ha d’adoptar com a pròpia
MARIA ROSA MONREAL
Presidenta del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya
En temps de pandèmia han sigut molts els professionals i les institucions que han estat a prop dels infants i les seves famílies. Un dels col·lectius més implicats en el procés de fer l’acompanyament emocional i de reforç a les qüestions escolars en grups d’infants que han patit la solitud de l’escletxa digital han estat les educadores i els educadors socials, professionals de formació pedagògica i de tradició comunitària. És aquesta mirada, la comunitària, la que ara més que mai cal que l’escola adopti com a pròpia, la que cal integrar a l’escola com a institució.
I som els educadors i les educadores socials els professionals que hi poden aportar aquesta visió, fer aquest acompanyament individual i establir plans a partir de la situació personal de l’infant i de la seva família i context social immediat. Som especialistes en bastir ponts i promoure xarxes i podem ser el pal de paller que, posant els infants i joves al centre, articuli el conjunt de la comunitat per al seu benestar social i educatiu. Perquè tots els infants i les seves famílies tenen dret a gaudir amb garanties de l’accés a una educació que no es limiti a continguts. Nosaltres ens creiem fermament allò de l’educació al llarg del cicle vital, una educació que supera amb escreix el concepte d’ensenyament. Per tant, no tenim cap dubte en afirmar que les educadores i els educadors socials hem de tenir un lloc a les escoles.
Les estructures polítiques del país ens han donat la raó els darrers anys, aprovant resolucions i mocions parlamentàries que insten el Govern a fer efectiva la presència de professionals socials de l’educació als centres. Tot i així, l’únic gest que ha fet el departament d’Educació ha estat anunciar que incorporarà 75 educadors socials aquest nou curs, amb un encàrrec focalitzat en les violències i la coeducació en centres d’alta complexitat. És un petit pas, però que no respon al mandat del Parlament i que és del tot insuficient en nombre i equivocat en l’enfocament. No té vocació transformadora, segrega per tipus de centre, no prové d’un veritable debat de fons i demostra menyspreu sobre les competències professionals que podem oferir, ja que les limita a unes tasques concretes en uns espais determinats, amb una mirada reduccionista i estigmatitzada sobre la violència i la coeducació.
Per últim, lamentem la dificultat de diàleg amb el departament d’Educació. Després de dos anys demanant-ho, no hem pogut seure a parlar fins que no hem dut a terme una campanya continuada de pressió. Ara, tot i que el plantejament per al curs vinent ja està fet i queda molt lluny del que creiem que caldria, hem pogut reclamar un lloc en l’acompanyament del procés d’implementació. Cal fer-ho bé. Nosaltres estem preparats, fa molts anys que hi treballem i tenim propostes concretes sobre com fer-ho. El nostre sistema educatiu s’ho mereix i la nostra societat ho necessita».
